Hi ha una afirmació, que no se sap ben bé si és certa, segons la qual el nom dels Pallaresos derivaria del fet que els seus habitants, dels quals se'n té notícia com a mínim des del segle XIV, procedien de les comarques pirinenques del Pallars.

Els Pallaresos fou, a l'Edat Mitjana, un dels nuclis veïns de Tarragona. No disposà fins a èpoques molt recents de parròquia pròpia. Fou sempre vicaria perpètua dependent de la parròquia de la Catedral de Tarragona.

L'any 1751 les seves rendes foren incorporades a la comensalia anomenada de Sant Pau.

Els Pallaresos celebra la Festa Major d'hivern el dia 20 de gener, per Sant Sebastià. La Festa Major d'estiu té lloc el dia 6 d'agost, festivitat de la Transfiguració del Senyor.

Així mateix, cal destacar el concert de santa Cecília que té lloc cada any pels volts de Nadal.

L'arquitectura d'aquest poble petit i agradable es caracteritza per les nombroses obres de l'arquitecte modernista Josep M. Jujol. Obres seves són les escoles i la casa del comú (1920), la Casa Andreu de la Plaça de l'Església, la reixa de la Casa Solé (1927), la reforma de la casa d'Emília Fortuny (1944) i els altars laterals (1945-47) de l'església parroquial de Sant Salvador. Però la mostra arquitectònica més valuosa és, sens dubte, la Casa Bofarull, amb una interessant façana, una bellíssima galeria posterior que conserva, encara que deteriorades, pintures al.legòriques de les estacions, realitzades pel mateix Jujol. L'element més important de la casa és l'escala interior i la torratxa que la cobreix, coronada per un parallamps en forma d'àngel.

També és de destacar la reixa que protegeix l'obertura triangular de la paret del jardí, que està feta amb eines velles de la feina de pagès.